EN AQUEST CD ES POT TROBAR UN RECULL DE LES CANÇONS, DANSES, CERCAVILES,...QUE ACOMPANYEN EL SEGUICI EN UN DIA DE FESTA.
TOPÒNIMS
TOPÒNIMS D’ORÍGEN ÀRAB
La toponímia d’origen àrab és molt present a la Catalunya nova. No hi ha topònims d’origen hebreu, però sí topònims que fan referència als jueus, com ara, “Vilajuïga” que vol dir vila jueva. Així trobem topònims com el carrer dels jueus, o el carrer del call, o a Girona, el fosar dels jueus.
La toponímia d’origen àrab és molt present a la Catalunya nova. No hi ha topònims d’origen hebreu, però sí topònims que fan referència als jueus, com ara, “Vilajuïga” que vol dir vila jueva. Així trobem topònims com el carrer dels jueus, o el carrer del call, o a Girona, el fosar dels jueus.
RECEPTA PASTÍS DE LA CUCAFERA
PASTÍS: LA CUCAFERA DE TORTOSA
 |
| Pastís de la Cucafera |
INGREDIENTS:
Per preparar el flam de Xixona:
1 sobre de Flam per a 8 racions.
1 barra de torró de Xixona de 200 gr.
½ lt. De llet.
½ lt. De nata per cuinar.
Per a preparar la Pasta:
250 gr. De bescuits de soletilla.
1 got de cafè fort (dels d’aigua).
½ got de licor (whisky, moscatell,... al gust de cadascú).
3 Kiwis.
PREPARACIÓ:
Ratllem la barra de Xixona en un bol, li afegim la llet i la nata, reservant un got per poder dissoldre el flam. Posem a bullir la mescla, removent-ho contínuament per evitar que s’enganxi. Si no es desfà bé el xixona, podem passar-ho pel turmix (per poder muntar el pastís no s’ha de deixar refredar del tot).
Agafem els bescuits i els remullem amb el cafè fort i el mig got de licor. Donem forma a la base amb els bescuits i anem intercalant capes de flam amb les de bescuit, per finalitzar el cobrim amb flam i per sobre amb rodanxes de Kiwi donant-li li forma d’escates.
Jo en lloc de cafè i licor, vaig fer una versió apta per a tots els públics i vaig fer-la amb llet i cacau.
Aquesta recepta me la va donar la Sra. Mª Cinta, una Tortosina de solera, que em va animar a provar de fer-la.
BON PROFIT!!!!
BIBLIOGRAFIA
Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’Educació Infantil.
Diez de Ulzurrun Pausas, Ascen (coord).(1998). L’aprenentatge de la lectoescriptura des d’una perspectiva constructivista.Vol I i II. 7a edició. Barcelona. Editorial Graó.
Ginovart, Jordi; Puig,Pau; Crivillé Josep; Vilar Ramón i Cuscó, Joan (2008). El seguici festiu de Tortosa. Músiques per a dolçaina i percussió. Edició Joan Cuscó. Col•lecció Calaix de solfa,11. DINSIC Publicacions Musicals S.L, Barcelona.
Alcover-Moll. Diccionari català-valencià-balear.
Iniesta Llop, Joan (2011)Pinta, retalla gegants i cucaferes. Vol 1 i 2 Calaix de sastre editorial.Tortosa
Aixarch,Txell; Valls, Marisa; (il•lustracions)Ferrer,Ernesto (2009) Jo sóc la Cu-ca-fe-ra. Edicions i propostes culturals Andana S.L. Vilafranca del Penedès.
Montagut Rodríguez,Lluís (1996) Els gegants de Tortosa (Història, llegenda i altres comentaris). Editorial Coop.Gràfica Dertosense. Tortosa.
Cid,Òscar; Forés, Llúïsa.(2006) Descobreix la teva ciutat. Pla d’activitats educatives per a la Descoberta i coneixement de la ciutat de Tortosa. 3a edició. Ajuntament de Tortosa. Educació. Camp d’aprenentatge del Delta de l’Ebre.
Moreira, Joan (1934) Del folklore tortosí: costums, ballets,pregàries,parèmies,jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Impremta Querol. Tortosa.
Diez de Ulzurrun Pausas, Ascen (coord).(1998). L’aprenentatge de la lectoescriptura des d’una perspectiva constructivista.Vol I i II. 7a edició. Barcelona. Editorial Graó.
Ginovart, Jordi; Puig,Pau; Crivillé Josep; Vilar Ramón i Cuscó, Joan (2008). El seguici festiu de Tortosa. Músiques per a dolçaina i percussió. Edició Joan Cuscó. Col•lecció Calaix de solfa,11. DINSIC Publicacions Musicals S.L, Barcelona.
Alcover-Moll. Diccionari català-valencià-balear.
Iniesta Llop, Joan (2011)Pinta, retalla gegants i cucaferes. Vol 1 i 2 Calaix de sastre editorial.Tortosa
Aixarch,Txell; Valls, Marisa; (il•lustracions)Ferrer,Ernesto (2009) Jo sóc la Cu-ca-fe-ra. Edicions i propostes culturals Andana S.L. Vilafranca del Penedès.
Montagut Rodríguez,Lluís (1996) Els gegants de Tortosa (Història, llegenda i altres comentaris). Editorial Coop.Gràfica Dertosense. Tortosa.
Cid,Òscar; Forés, Llúïsa.(2006) Descobreix la teva ciutat. Pla d’activitats educatives per a la Descoberta i coneixement de la ciutat de Tortosa. 3a edició. Ajuntament de Tortosa. Educació. Camp d’aprenentatge del Delta de l’Ebre.
Moreira, Joan (1934) Del folklore tortosí: costums, ballets,pregàries,parèmies,jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Impremta Querol. Tortosa.
ELS INSTRUMENTS MUSICALS
Els instruments que acompanyen la Cucafera i els elements festius del Seguici són: la dolçaina i el tabal. Amb el temps s’han anat perfeccionant, però la veritat és que avui encara es toquen els dies més festius i solemnes a la ciutat de Tortosa i a tantes altres.
LA DOLÇAINA:
La dolçaina pertany a la família dels instruments de vent. Té una personalitat pròpia i és una font d’expressió com a qualsevol altre instrument. Consta de tres parts: la canya, amb dues pales,que vibren en passar l’aire; el tudell metàl·lic, que canalitza el so, i el cos de la dolçaina, que el modula i l’amplifica.
Té un paper social i popular amb un aire tradicional i festiu. La persona que toca aquest instrument rep el nom de dolçainer, el qual s’encarrega de donar a conèixer a la gent tot un repertori funcional i variat que s’ajusta a les necessitats de cada manifestació festiva.
EL TABAL:
 |
| Dolçaina |
EL TABAL:
Pertany a la família dels instruments de percussió. Produeix el so en percudir una membrana de pell de vedell tesada i muntada damunt d’un bastidor cilíndric, generalment de fusta amb dues baquetes, una d’arredonida que produeix un so sord, i una altra de més lleugera que en produeix un de feble. La persona que toca aquest instrument rep el nom de tabaleter, que és el responsable de marcar el ritme a les melodies que toca el dolçainer. Junts escampen la música per tot arreu.
 |
| Tabal |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)