El seguici festiu forma part de la tradició catalana des de fa molt temps. La història i els orígens són incerts, però sí que és cert que les figures que el formen han arribat a convertir-se en quelcom de la nostra tradició.
"QUE A HONOR E GLÒRIA DE DÉU NOSTRE SENYOR I EXALTACIÓ DE LA FE CRISTIANA EL SEGON DIJOUS DE CINQUARESMA SIA FETA UNA PROCESSÓ, EN QUÈ SIA PORTAT EL SAGRAT COS DE JESUCRIST PER TOT ARREU I PER SEMPRE (...) I QUE TOTHOM FACI FESTA I QUE NINGÚ NO ES LLIURI A CAP FEINA NI TREBALL BASTARD I QUE REGNIN PER A TOTHOM LA JOIA I L’ALEGRIA".
TAMBÉ SORGEIXEN UN SEGUIT DE FESTES MÉS AVIAT PAGANES, LES FESTES MAJORS, LA MAJORIA D’ELLES DE TIPUS AGRARI, QUE SE CELEBRAVEN PER DEMANAR ELS BONS AUGURIS PER A LES COLLITES O PER AGRAIR-NE L’ÈXIT. EN MOLTS POBLES ES CONSTRUÏREN NINOTS DE CARTRÓ, FUSTA O VÍMET D’ESCÀS VALOR, TANT ECONÒMIC COM ARTÍSTIC, QUE ANY RERE ANY ES CREMAVEN EN FINALITZAR AQUESTES. AMB ELS ANYS I, APROFITANT LA CONSOLIDACIÓ DE LA FESTA DEL CORPUS, AMB TOT EL QUE IMPLICAVA, ELS GREMIS, DE MICA EN MICA, S’HI VAN ANAR AFEGINT INTERVENINT EN LA CONSTRUCCIÓ D’AQUESTS NINOTS. COM QUE EL SEU VALOR ANAVA AUGMENTANT, JA QUE SE’LS POSAVEN GUARNIMENTS, ES CREU QUE AIXÒ VA MOTIVAR QUE NO ES CREMESSIN ANUALMENT I QUE PERDURESSIN FINS ALS NOSTRES DIES.
